Aquest conjunt d'edificacions, construït cap a 1920, es localitza a la part ida del Canyaret (720.6504.366.800). Es troben més o menys cent rades din s una parcel·la prou irregular, a la qual es pot accedir pel camí dels Horts. Dins l'espai existent
davant la façana principal de la casa es creuen dos camins interiors, prenent com a punt de fuga una conífera de gran alçada.
El cos de la casa presenta una planta en forma de L de dues crugies de tres plantes paral·leles a les façanes, amb un sistema de cobertes complex.
En la part posterior hi ha un pati, al voltant del qual es localitzen els diferents serveis de l'explotació agrícola, com ara la bassa , el motor i els estables. La façana principal , orientada cap a l'est, presenta una ordenació en dos cossos, amb una disposició simètrica de les seues obertures , quedant ressaltat l'eix central del seu alçat mitjançant la incorporació d'un altre cos rematat amb una coberta d'ampli ràfec, i amb la presència del pòrtic que precedeix l'accés principal. Els llenços es decoren amb falsa maçoneria rejuntada, i per al sòcol, cantons, embocadures de les obertures , i delimitació dels cossos i carrers es recorre a la rajola vista. La porta d'accés ve precedida per un pòrtic sostingut per quatre pilars, element habitual a altres horts construïts o reformats durant aquest període , com ara els de Gamón, Lis, Albinyana i Veyrat.
Ací observem una major profusió d'elements decoratius, com ara els balustres de formigó de la terrassa , i altres elements que
evoquen l'arquitectura classicista, com ara les mènsules i la cornisa amb denticles fet a amb rajola , la qual s'esten per la resta del mur dividint la façana en dos cossos.
A la dreta trobem la torre mirador, que en aquest hort, de la mateixa manera que vegem als de Lis, Albinyana i Gamón, es troba adossada a un costat de la casa. Seguint els models compositius de la façana , s'articula en quatre pisos , tot coincidint cadascun d'ells en alçada amb les diferents plantes de la casa.
Únicament el cos superior, per tenir la funció de mirador, presenta obertu res en els seus quatre costats. Predominen els plafons de rajola com a element decoratiu , cosa que, tot junt amb la morfologia de les finestres superiors , ens evoquen, encara que d'una manera molt estilitzada, els repertoris ornamentals de l'arquitectura mudèjar.
Les cobertes, de teula alacantina, present en una inclinació excessiva per a les característiques climàtiques de la zona, amb uns prominents ràfecs de fusta , cosa que les aproxima a les característiques de l'arquitectura nòrdica.
La façana del cos lateral s'articula en tres plantes amb una disposició simètrica de les cobertures, tot i que a un costat es va obrir posteriorment un mirador. Ací, el revestiment dels murs és totalment llis i s'empra una falsa rajola vista per a remarcar els cantons i els brancals de les obertures. La decoració es concentra, per tant, en les plaques de les llindes decorades amb cartel·les i grutescs, flanquejades per dues mènsules , d'un estil bastant eclèctic , i a les baranes de fundició, que repleguen motius dels repertoris de l'Art Nouveau. La façana es remata amb un ampit decorat amb una gelosia ceràmica, i els pilars de reforç s'adornen amb florons.

Ceràmiques de Nolla 

Pels tret s exposats podem concloure que l'estil arquitectònic de lés façanes d'aquest hort respon a l'eclecticisme tardà, on se simplifiquen les formes ornamentals procedents de diversos estils de la història de l'arquitectura i de diverses regions.
Adossat a la torre a la part posterior cal destacar un cos allargat d'una crugia amb coberta plana on se situa una pèrgola
de columnes jòniques i balustrada de formigó encofrat, que presenta trets semb lants a la que veurem a l'hort de Gamón,
tot i que ací el cos inferior empra el ferro en forma de columnes de ferro colat i biguetes de perfil laminat en forma de I que sostenen els revoltons de rajola. Dins aquest cos trobem integrades algunes dependències agrícoles, com ara el motor amb la torreta de la comesa elèctrica i la bassa.
Altre dels elements d'aquest hort que presenta gran interés és el jardí, que es desplega sobre l'esplanada que se situa davant la façana principal. A més de la qualitat i va rietat d'espècies vegetals, tant arbòries com arbustives, destaquen els elements arquitectònics i escultòrics que apareixen. El camí d'accés, dins el recorregut del qual s'alternen bancs revestits amb taulells ceràmics , dóna pas a l'esplanada presidida per una conífera de gran alçada.

 
Esculura al jardí.

L'accés a l'esplanada està flanquejat per sengles acròteres de terra cuita , acomplint d'aquesta manera la finalitat simbòlica que els atorga la mitologia com a animals guardians. Altres figures de tradició clàssica es distribueixen al voltant d'aquest
espai central. Ací, el recorregut de les bardisses es delimita amb un sòcol ceràmic de motius geomètrics, mentre que als
bancs, recoberts amb el mateix material , es recorre a repertoris neobarrocs propis de la dècada dels anys trenta on destaca
com a element d ecoratiu la punta de diamant, o neorrenaixentistes on s'empren elements propis d'aquest estil, com ara els caps alats, predominant en ambdós casos les tonalitats groga i blava.

LOCALITZACIÓ