Reinvindicar la vitalitat del folkore popular valencià, més enllà d'aquells aspectes més coneguts, resulta un treball gens fàcil. Fer-ho, a més, any rere any i dur ja 27 anys organitzant una trobada de les més importants de les nostres terres, és sens dubte un mèrit a reconèixer.
En eixe sentit no podem deixar d'aplaudir l'esforç i el treball dels grups de danses Carrasca i Realenc que, amb el suport de l'Ajuntament de Picanya, van organitzar aquest dissabte 16 de febrer la 27a edició de l'Aplec de Dansà.
Una mostra de ball i música popular que de nou va reunir a centenars de balladors i balladores arribats des de diferents indrets de la geografia valenciana per a mantindre viva la tradició de la "Dansà".
La "Dansà" és la manifestació folklòrica més antiga de les comarques que formen el País Valencià. És un ball ritual que pot tenir l'origen en les danses paganes que ballava el poble en honor a algun déu de la fertillidad, fecunditat, etc. Servia per a implorar dels déus les benèfiques pluges de primavera, o per a donar gràcies per l'abundància de les collites a la tardor. 
L'estructura de la dansà està formada per una comitiva o processó de parelles dirigides des del cap o la cua. Aquesta comitiva pren la forma del lloc on es balla, allargada si és de carrer o rodona si és d'una plaça. Segueixen el ritme del tabalet, i en iniciar-se la música de la dolçaina, la melodia fa que evolucionen o que es muden. 
L'estructura més generalitzada que s'ha conservat de la dansà consta d'una “Eixida”, “les Danses” i un “Final”.
L'Eixida serveix per a formar la comitiva i col·locar-se en el lloc del ball.
En la segona part el ball s'interpreta, al so de les melodies elaborades, passades pròpies de boleros i fandangos, al ritme del tabalet i per a caminar es fa el pas pla.
Acaba aquesta part en un avís de la dolçaina que dóna pas al final.
El Final, on la melodia va accelerant-se progressivament. Aquesta melodia és coneguda en la major part dels nostres pobles com fandango.
Totes les parts de la "Dansà" tenen una càrrega de significació, i si a més li afegim l'element del foc, amb el seu simbolisme, aquesta intensitat encara és més evident. Les fogueres enmig de la plaça li donen aquesta càrrega màgica a més d'il·luminar la vistositat del ball, una vistositat accentuada per les indumentàries tradicionals que lluixen la gran majoria dels partitipants tot i que a la "Dansà" també participen persones vestides amb roba actual.
Finalment no podem deixar de destacar també la participació dels xiquets i les xiquetes de l'escola municipal de balls tradicionals que són, sens dubte la garantia de futur del folklore valencià.

A peu d'aquest article trobareu l'enllaç a la fotogaleria amb les millors imatges d'aquesta 27a edició.