Alejandro García Cebrián, és un jove picanyer que compatibilitza els seus estudis amb una brillant carrera com a àrbitre de futbol. Una activitat, en la que porta ja sis temporades i a la que va arribar després d'un temps com a jugador i de mans d'un amic que el va convidar a afrontar el paper més exigent de tots els que es poden desenvolupar en un camp de futbol, el d'àrbitre.
Una decisió que salvà una vida
Als àrbitres de futbol se'ls demana prendre decisions ràpides i mantindre la calma en tot moment. Dues característiques que, junt a la seua preparació, van fer que Alejandro puguera resoldre la més difícil situació a la que ens poden enfrontar les persones, la d'atendre a una persona en un moment d'autèntic risc vital.
Alejandro estava pitant un partit sense major trascencència, tot marxava correctament, quan en un salt per a disputar el baló dos jugadors van xocar a l'aire. Un d'ells va quedar extés a la gespa, no respirava, s'havia empassat la llengua i s'estava ofegant. La resta de jugadors van quedar petrificats. Per sort Alejandro no s'ho va pensar i va realitzar els moviments i tècniques apreses durant la seua formació i va aconseguir tornar la llengua al seu lloc i que el jugador puguera tornar a respirar amb normalitat. Una acció ràpida i decidida que va marcar la diferència entre una anècdota i una terrible tragèdia.
Premi "Emilio Estrelles"
Esta magnífica acció d'Alejandro l'ha fet mereixedor del premi "Emilio Estrelles" atorgat pel Comité d'Ârbitres de la Comunitat Valenciana. Un reconeixement amb el que este comité vol destacar els valors humans i la concòrdia en el treball dels colegiats.